ELECTRICIDAD

El canvi energètic a Espanya es preveu necessari per tal de reutilitzar la gran quantitat elèctrica que produeix el país i la seva dependència d’altres combustibles. Aquesta és la realitat energètica d’Espanya.

Fa un temps la comissària europea de Canvi Climàtic, Connie Hedegaard, assenyalava que Espanya necessitava urgentment ia una reforma energètica col·locant com a exemple l’augment de la factura d’electricitat que ha patit el país en els últims anys a l’una que la seva dependència de la importació de combustibles fòssils. En aquell moment, Hedegaard li presentava al qual era ministre d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, Miguel Arias Cañete, el projecte «Canvi Climàtic i Energia 2030», una proposta vinculant per part de la Comissió Europea que té entre altres objectius reduir el 40 % les emissions de gasos d’efecte hivernacle respecte a la dècada dels 90. Espanya, com a país membre, haurà de tenir com a mínim un 27% de la seva energia de caràcter renovable. Una ambiciosa proposta però utòpica per als més crítics. I és que, ¿en quina situació es troba Espanya respecte a l’energia en aquests moments?

Espanya produeix gairebé el triple d’energia de la que consumeix

L’energia elèctrica, la més consumida a tot el país, presenta un dèficit tarifari de 30.000 milions d’euros, una xifra alguna cosa similar a la xifra que va haver d’emprar Brussel·les per al rescat bancari del país. Eduardo Montes, president d’UNESA, en el llibre elaborat conjuntament amb la Confederació Espanyola de Directius i Executius «L’energia que ens cal» subratlla que dins del rebut de la llum, només el 40% correspon al sistema elèctric, però i la resta? a un camp tan imprecís com el de la «política energètica i en general». Muntanyes afirmar que «de què serveix tenir una energia barata si després el rebut és dels més cars».

Segons un informe elaborat per «Xarxa Elèctrica d’Espanya», a tot el país podem trobar instal·lada una potència de 108.200 MW. ¿Vam arribar a usar-la tota? No. En el moment de major exigència, Espanya necessita «només» 40.000 MW. Això posa en evidència la seguretat del país respecte a les infraestructures en energia elèctrica però d’elevat cost a l’hora de mantenir-les. I és que, per exemple, quan hi ha poca demanda d’energia elèctrica moltes de les centrals repartides pel país no entren en funcionament però sí han de continuar operatives mentre que les centrals de cicle combinat disparen en gran manera el seu cost de manteniment.

Espanya necessita gas, carbó i petroli

L’excés d’energia que produeix Espanya, converteix el país en un perfecte exportador de la mateixa, sobretot a Portugal, el Marroc, Andorra i França però aquestes xifres segueixen sense compensar l’elevada despesa que suposa produir-la. De 2010 a 2016, es van exportar per exemple entre 6.000 i 10.000 GWh, una xifra a priori alta però que només representa entre el 2% i el 4% del total de l’energia produïda. Com paradoxa, Espanya és potència productora d’electricitat però sense gas, carbó i petroli, en aquest últim es necessiten cada any 58 milions de tones. Per què no es transforma l’energia per a la seva reutilització? Aquesta teoria la persegueixen des de fa anys diferents associacions i fins i tot organitzacions ecologistes però sense sort pel que fa a respostes.

Al costat positiu, l’energia hidroelèctrica que representa gairebé el 40% d’energia elèctrica renovable del país, gairebé 15 punts més que Alemanya (25%). En el negatiu, el carbó que aporta només el 15% del total de l’energia produïda. I és que, el carbó que es consumeix a Espanya és pràcticament importat ja que l’extracció del carbó nacional és bastant més car, a causa de les dificultats d’extreure’l el que, fins i tot, va portar al sector de la mineria a diferents protestes fa uns quants anys després de conèixer la hipotètica idea que el govern volia clausurar les conques mineres asturianes i lleoneses i que van derivar amb la signatura del Pla del Carbó per al període 2013-2018. Un pla que inclou subvencions i ajudes de diversa índole i on la quota de carbó nacional ha de ser el 7,5% del «mix» energètic total. ¿I què passa amb les centrals nuclears? A Espanya, totes les centrals nuclears instal·lades són antigues i tenen un final de cicle de vida pròxim, ja que entre 2021 i 2028 acaba la llicència operativa d’absolutament totes les centrals.