historia1

10 curiositats sobre la història del gas natural que no sabies

El gas natural està aquí amb només accionar un botó. Net, poc contaminant, gens olorós i extremadament fàcil d’utilitzar. Sembla que és l’energia del futur i en moltes ocasions tenim la impressió que ha estat allà des de sempre. No obstant això, hi ha tota una història darrere del gas natural i sobre com s’ha fet tan popular entre les comunitats de veïns.


En aquest article et intentarem ensenyar una mica més sobre la història d’aquesta preuada font d’energia tan útil per tantes llars que remunta els seus orígens, a Espanya, a res més ni res menys que la dècada de 1960.

10 curiositats

1. Tot va començar a Barcelona: I és que el gas natural va començar a introduir-se a Espanya el 1969 a través de la planta de regasificació de Barcelona. Allà, va començar a arribar el gas natural liquat (GNL) al febrer d’aquest any. Aquests carregaments de gas proveïen a tota l’àrea metropolitana de Barcelona.
2. El primer gas era libi: Així va ser durant 5 anys. Des de 1969 fins 1974 el gas natural que venia a Espanya ho feia per Barcelona i ho feia des de Líbia, un país bastant allunyat d’Espanya però que en aquest moment tenia unes bones condicions extractives i industrials com per proveir la demanda.
3. En 1974 va ser algerià: El 1974 el gas que arribava a Barcelona va començar a ser Algerià. Des de llavors, Algèria jugaria un important paper en el proveïment del gas natural d’Espanya i la regió de la Mediterrània. No passarà el mateix amb altres països europeus com Alemanya, Polònia o Escandinàvia, on el gas és majorment rus.
4. En els 80 es van obrir més plantes: Si bé els inicis dels anys 80 van estar marcats per un cert paràlisi a causa de la desacceleració econòmica, a finals dels 80 hi ha un nou desenvolupament de les infraestructures de gas a Espanya. A la planta de Barcelona se li sumen la de Huelva i Cartagena
5. Es va fer una connexió internacional de gas: Va succeir el 1993, quan es va realitzar una connexió entre el sistema gasista espanyol i el francès per així poder importar gas noruec (el proveïdor de França) a través de la frontera existent entre França i Navarra.
6. En el 1996 es va obrir el primer gasoducte: Es tracta d’un gasoducte que circulava des d’Algèria fins a Espanya passant pel Marroc (un país que va haver de donar el seu acord). Per fer-ho possible, la indústria elèctrica va haver de comprometre a acceptar la producció de certs nivells de gas i garantir el seu consum.
7. El 2011 es va inaugurar el Medgaz: Es tracta d’un que fa més fàcil la importació i que diversifica els diferents canals d’aprovisionament, per si hi hagués algun tipus d’atac o problema.
8. William Hart va fer el primer pou de gas: Es considera que William Hart és el pare del gas natural per haver estat ell qui va realitzar la primera perforació per extreure’l.
9. En el sXIX era per els fanals: Durant el segle XIX la majoria de les cases s’escalfava amb estufes o llars de foc de carbó o llenya. El gas era únicament utilitzat per il·luminar fanals, llums i llums d’oli. D’aquí aquestes estampes tradicionals de l’època victoriana. El seu ús domèstic vindria molt més endavant.
10. S’usa des de Roma i Grècia: Segons diverses teories, el gas s’usava ja en temps de Grècia i Roma. Cal destacar que en aquesta època el gas «no feia olor» (En realitat no fa olor), ja que el fet que faci olor de gas es deu a un producte que se li afegeix per motius de seguretat.